DIARI D'UNA AMISTAT (24 de Juliol de 2010)

DIARI D'UNA AMISTAT

La rosada del matí cobria els vidres dels cotxes del 27 de novembre de 2006 i jo em dirigia cap a l'empresa que durant uns mesos seria testimoni de l'inici d'una gran amistat.

Entrava en un mon desconegut fins aleshores i em sentia neguitosa, temerosa... Però al trucar a la porta, va obrir una noia jove, somrient i eixerida que em guiaria en les meves primeres hores.

Durant els quatre mesos següents compartiríem grans moments per a recordar. Un simple cargol d'una cadira o una càmera de fotos feien esclatar les rialles entre nosaltres, provocant l'enveja de la resta del personal.

Però la Nuri havia de marxar. Totes dues ens acomiadàvem com a bones, pero simples companyes de feina i cap de les dues s'imaginava l'amistat que ens uniria mes endavant.

A finals de l'estiu de 2007 varem quedar per sopar a un xines a Castelldefels. Jo tenia un munt de coses al cap de les quals no em venia de gust parlar amb ningú, però sense adonar-me la Nuri va ser capaç de llegir aquell diari personal que mai vaig arribar a escriure.

No se dir si va ser exactament des de aquell dia, però la Nuri es va convertir en una de les persones mes especials de la meva vida.

Un sopar a la platja, llargues nits a Santa Coloma, o patinant pel passeig. Compartint fins i tot moments de superació com per exemple a Huesca, on trèiem forces d'on no les havia per animar a l'altre a continuar pujant la muntanya. Era indiferent l'escenari. Infinites confidències, secrets inconfessables, sensacions i sentiments, explicats sobre la roca de la nostra platja secreta...

Però no va ser fins a l'agost de 2009, quan realment vaig conèixer al Francesc. Aquell estiu la parella em va convidar a passar les festes de Marçà amb la seva familia i els seus amics. Varem passar molt bons moments, però el que realment em va sorprendre va ser el Francesc. Tot l'amor que la Nuri m'ha demostrat sentir pel Francesc en quatre anys, me'l va demostrar sentir ell cap a ella en una setmana, a través de mirades, gestos paraules que considero de gran valor.

Recordo un dels sopars a Marçà amb els seus amics... Es feien apostes sobre qui es casaria abans del grup. Jo en el meu interior pensava: qui millor que la Nuri i el Francesc? I aqui estem celebrant la vostra boda.

A dia d'avui no conec a una parella mes sòlida que aquesta. Sou el clar exemple del que significa l'amor, l'entrega i el matrimoni. El vostre amor es com un tresor que la majoria de nosaltres anhelem i busquem insaciablement. Vosaltres l'heu trobat i estic segura que sabreu cuidar-lo i mantenir-lo i espero ser testimoni durant molts anys i seguir formant part de la vostra petita família que avui comença, ja que em sento tremendament orgullosa de formar part de les vostres vides.

Petonets als dos!!! ;)